No es que sigui el mEs, sinó el nom d'un tresor que ting. Es la meva filla. Mai m'hagés pensat que hem cauria tan la baba. Demà, (11/10) farà 1 anyet, i avui ja u hem celebrat a la Fonda.
També han vingut les seves amiguetes de "feina", jajja, la Maria del Celler dels Joglars, i la Lola del Café Pessets.
Ens ho hem passat molt bé, en especial ella, que no ha parrat en tot el berenar. Ha menjat de tot, jajja, fins i tot pastis, d'amagatotis de la mama. L'hi han fet molts regals i la veritat es que se la veia contenta.
Durant aquest any, amb la meva dona la Susanna, n'hem passat de magres, ja que no teniem el manual d'instruccions que et donen quan tens un fill. Però preguntant per aquí i per allà i amb el consell de les nostres mares, l'hen tirat cap a munt. Es una responsabilitat molt gran, cosa tòpica que diu la gent, però t'hen adones quant el tens. Demà farà un anyet, i la veritat es que serà un dia molt especial, potser tant com ara fa un any cuan me van dir:
- Qui és el pare?
- Jo
- Au vinga, aquí tens a la teva filla.
En aquell moment, vaig ser la persona més feliç del mon, però demà, crec que tornaré a recordar aquell meravellós dia, com meravellòs serà demà.
Bueno no us dono més la tabarra
Gràcies per aguntarme una vegada més
El pare
Jaume
No hay comentarios:
Publicar un comentario