Ahí, mentre estava recollint herbes per fer el dinar, hem va soptar molt la visita d'un pardal. Suposso que pensareu que es normal, fins aquí tots ho sabem, El soprenent va ser que era mans, si es deixava tocar i fer fotos. Evidentment, càmara en ma, l'hi vaig fer unes cuantes fotos. Després parlant amb la familia, van arribar a la conclusió de que era molt jovenet, i que tot justs feia pocs dies que devia volar. Hem va fer molta gràcia, l'hi van donar de menjar, i al poc rato, va marxar, menos mal, per que si arriben a estar per aquí els gats, segur que se'l cruspissen.
Bon viatge pardalet